La petja dels Romans es coneix pel pas de la via principal que unia Roma amb la península Ibèrica, la “Via Domícia” , convertida, més endavant, en “Via Augusta” al seu pas pel Coll de Panissars.
El coll de Panissars, situat a ponent del coll del Portús, fou en l’antiguitat un dels passos més importants dels Pirineus. Conegut fins l’any 1984 per les restes del monestir romànic de Santa Maria de Panissars, o per la famosa batalla del Coll de Panissars que va tenir lloc el 1285, en la qual les tropes de Pere el Gran venceren les del rei Francès Felip L’Ardit. A partir de 1984, amb el descobriment que l’arqueòleg perpinyanenc Jordi Castellví va fer dels Trofeus de Pompeu, el coll de Panissars ha esdevingut un dels espais del nostre municipi que concentra més història.
Es coneixia de l’existència d’aquests Trofeus de Pompeu a través de diferents escrits de diferents autors com Estrabó, Sal.lustí, Plini el vell, o Dion Cassius, però no fou gràcies a les excavacions iniciades l’any 1984 que es feu una important troballa. L’Esglèsia de Santa Maria de Panissars s’alçava damunt de les restes d’un important monument Romà, que es va determinar que corresponia al Trofeu gegantí que feu bastir el general Pompeu, l’any 71 aC, en retornar vencedor d’Hispània. Era un monument tipus arc, on per sota hi passava la Via Domítia-Augusta, amb una amplada de 5 metres de via, i ocupava un espai de 15×30 m. segons els fonaments trobats en les excavacions, i restes de blocs de pedra. L’alçada es més difícil de determinar, però per l’amplada dels fonaments, es possible que tingués més de 20 m. d’alçada.
Molt a prop del monument, a uns 200 m. en la vessant de la Jonquera, hi trobem la MANSIO SUMMUM PYRENAEUM, al costat de la Via Augusta, un important edifici amb un petit conjunt termal, grans estances de magatzems o quadres, i diferents espais d’habitatge, que el converteixen en una edificació excepcional, inusual en una vil·la romana d’usos normals. Es tractava d’una vila o mansio per acollir els viatgers procedents de Roma, o del sud d’ Hispania, i que feien parada abans o després de travessar els Pirineus.
