Persones i entitats guardonats amb el Jonc d’Or o el Jonc d’Argent

Guardons instituïts per la corporació Municipal l’any 2.000

Any 2000. Lluís Maria Mandado i Capellà

Fundador i Director,  ànima i empenta de l’Orfeó Jonquerenc durant més de 50 anys.

Any 2000. Unió Esportiva la Jonquera

Fundada el 1922 . Jonc d’Or pels seus 75 anys de vida associativa i de pràctica de l’esport a la Jonquera.

Any 2000. Orfeó Jonquerenc

Fundat el 1949 . Jonc. d’Or pels seus 50 anys d’història en la vida associativa de la Jonquera.

Any 2000. Associació Cultural i Esportiva Jonquerenca ACEJ

Fundada el 1970.  Jonc d’Argent, pels seus més de 25 anys canalitzant i organitzant la vida cultural de la Jonquera.

Any 2002. Lluís Vila Bretxa

Escriptor i poeta. Jonc d’Or per la seva perseverança en els darrers 50 o 60 anys en la participació i organització d’infinitat d’activitats i associacions de la Vila. Pels seus 53 anys com organitzador dels homenatges a la vellesa i per la seva estimació per les coses del poble i per actuar com a cronista de la vila sense nomenament oficial.

Any 2002. Sangtraït

Grup musical Jonquerenc. Jonc d’Or, per haver sigut referent durant molts anys del rock català i en català.

Any 2002. ACEJ Secció de Natació

Jonc d’Argent perquè tota una generació de jonquerencs, durant els darrers 25 anys ha aprés a nedar sota la seva batura i han participat en competicions i cursets de formació.

Any 2002. Centre Excursionista Jonquerenc

Jonc d’Argent per haver estat durant més de 25 anys el principal promotor de l’excursionisme jonquerenc.

Any 2003. Emili Carreras Aiguavella

Jonc d’OR com a Industrial i  emprenedor jonquerenc, per l’esforç al llarg dels seus 85 anys per tirar endavant la seva industria de suro i posteriorment la seva comercial exportadora, la qual encara dirigeix i assisteix diàriament a la feina.

Any 2003. Salvador Martínez Becerra

Jonc d’or, com a fundador i primer President del Centro BenéficoArriateño, en reconeixement personal i també col.lectiu a tanta i tanta gent vinguda del sud, que van arribar a la Jonquera els anys 50 i 60s, buscant feina i que avui es troben plenament arrelats i integrats en la vida jonquerenca.

Any 2003. Joaquim Sabiol Planelles

Jonc d’Or per la seva col.laboració continuada en moltes activitats socials de la Jonquera, com  a cuiner en moltes festes populars,  i molt especialment pel seu treball en el Grup d’Amics de Sta. Llúcia.

Any 2003. Societat de Socors Mutus la Unió Jonquerenca

Mutualitat fundada per fusió amb altres mútues locals, el 1902.  Jonc d’Or pels 100 anys com a entitat mutualista, molt arrelada a la vida de la Jonquera i dels jonquerencs.

Any 2003. Centro Benéfico Arriateño

Jonc d’Argent, pels seus 25 anys com entitat benèfica a la Jonquera.

Any 2004. Antonio Crespo i Martín

Jonc d’Or, per haver estat membre durant molt anys de la Creu Roja que presideix, membre del Patronat d’homenatges a la vellesa des de l’any 1950 fins a l’actualitat, membre dels Amics de Sta. Llúcia, Regidor Municipal la primera legislatura democràtica, Jutge de Pau durant més de 20 anys, organitzador de la Cavalcada de Reis, i col.laborador incansable de moltes activitats que s’han fet a la Jonquera .

Any 2004. Angel Frigola Buixó

Jonc d’Or, Mestre de l’Escola del Portús  fins l’any 1972, director de l’Escola Josep Peñuelas del Rio de la Jonquera del 1972 al 1985, Jutge de Pau durant 18 anys i President de la Societat la Unió Jonquerenca, durant 5 anys.

Any 2006. Pere Brugat Darner

Jonc d’Or, Alcalde durant els anys 1991 a 1999, actor principal i impulsor de la reconversió de la Jonquera en els anys difícils del 1993-1999. President de la Societat la Unió Jonquerenca i de la Creu Roja. Va participar molt activament en les gestions pel manteniment de les instal.lacions duaneres a la Jonquera, en els anys que perillaven pel seu pretès trasllat a Vilamalla. És el primer Jonc d’Or atorgat a petició popular.

Any 2010. Eduard Vivas i Llorens

Jonc d’Or pels seus 50 anys de rector a la Parròquia de Sta. Maria de la Jonquera, pel seu mestratge, per les seves relacions personals sense tenir en compte creences ni religiositat, per la seva ajuda personal a persones molt necessitades, per les seves publicacions i conferències arreu del país. L’atorgament del Jonc d’Or a Mn. Eduard va provocar una certa oposició en un sector minoritari de la població. Finalment els membres de la Corporació per unanimitat varen decidir no tenir en compte les poques signatures d’oposició i continuar amb el tràmit i atorgament del Jonc d’Or a Mn. Eduard Vivas Llorens.